Àrea temàtica
Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus

ca - satèl·lit artificial n m
ca - satèl·lit ² n m sin. compl.
es - satélite artificial
es - satélite sin. compl.
en - artificial satellite
en - satellite sin. compl.

Definició
Aparell, de dimensions molt variables, que descriu una òrbita al voltant d'un planeta o, per extensió, al voltant d'un satèl·lit.

L'Sputnik-1 va ser el primer satèl·lit artificial de la història, llançat el 4 d'octubre de 1957 per la Unió Soviètica. Els Estats Units d'Amèrica van llançar el seu primer satèl·lit, l'Explorer-1, el 31 de gener de 1958. El 12 d'abril de 1961 el soviètic Iuri Gagarin es convertí en el primer ésser humà que viatjava a l'espai a bord de la nau Vostok 1.

Els satèl·lits estan compostos d'una càrrega útil i una plataforma de servei.

Segons la massa de la plataforma es diferencia entre els satèl·lits grans (més de 1000 kg), els satèl·lits mitjans (500-1000 kg), els minisatèl·lits (100-500 kg), els microsatèl·lits (10-100 kg), els nanosatèl·lits (1-10 kg), els picosatèl·lits (menys d'1 kg) i els femtosatèl·lits (de pes inferior a 100 g).

Els satèl·lits artificials han tingut un paper clau en la teledetecció com a plataformes d'observació de la Terra (terrestre, oceanogràfica, meteorològica, etc.) o d'observació astronòmica, i també en altres àmbits, com el posicionament i la navegació (és el cas de constel·lacions de tipus GNSS) o les telecomunicacions (telefonia, ràdio, etc.).

Nota
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6